Back تورساد دي بوانت Arabic Torsade de pointes Danish Torsade de pointes German Torsades de pointes English Torsades de pointes Spanish Torsades de pointes Basque Torsades de pointe French טורסד דה פואנט HE Torsade de pointes ID Torsione di punta Italian

Torsade de pointes

Plantilla:Infotaula malaltiaTorsade de pointes
modifica
Tipusarrítmia i taquicàrdia ventricular Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIAPK79 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29252 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1950863 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKTorsades-de-Pointes Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016171 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0040479 Modifica el valor a Wikidata

La torsade de pointes és una afecció cardíaca, descrita l’any 1966 per François Dessertenne,[1] que es caracteritza per ser una taquicàrdia ventricular que apareix típicament amb presència d’un interval QT perllongat[2] i pot ser degut a causes congènites, adquirides o associades a fàrmacs. També pot aparèixer en pacients que no mostrin una prolongació de l’interval QT.[3]

Aquesta arrítmia es caracteritza per la presència de complexos QRS d'amplitud canviant i de forma helicoïdal al voltant de la línia de base, amb una freqüència cardíaca que oscil·la entre 200-250 batecs per minut. La Torsade de pointes sol ser autolimitada, cedint espontàniament, tot i que molts pacients pateixen múltiples episodis d’aquesta arrítmia que pot recórrer i degenerar en fibril·lació ventricular i mort sobtada cardíaca.[4]

  1. ↑ Buller Viqueira, Eva; Cabello Pulido, Juana; Ibáñez Bulpe, María José «Torsade de pointes». Torsade de pointes, 9, 1, 01-02-2016, pàg. 63-67.
  2. ↑ Goire Guevara, Geordan; Arias Otamendy, Yassel; Cruz Cardentey, Marleny; Artemio Cuza, Lázaro; Fournier Calzado, Georbis «Torsade de pointes en una paciente con disfunción de marcapasos VVI». Torsade de pointes en una paciente con disfunción de marcapasos VVI, 12, 1, 07-03-2019, pàg. 87-92.
  3. ↑ Álvarez López, Jorge; Petidier Pino, Ana; Flores González, Jesús; Fernández Leal, Antonio «[https://www.enfermeria21.com/revistas/cardiologia/articulo/570/caso-clinico-torsades-de-pointes-secundaria-al-uso-de-haloperidol-intravenoso/ Caso clínico: Torsades de Pointes secundaria al uso de haloperidol intravenoso]». Caso clínico: Torsades de Pointes secundaria al uso de haloperidol intravenoso, 30, 79, 15-01-2020, pàg. 49-56.
  4. ↑ Martínez-Mateo, Virgilio; Silva-Fernández, Julia; Fernández-Anguita, Manuel José; Cejudo-del Campo, Laura «Torsade de Pointes como primera manifestación de insuficiencia suprarrenal». Torsade de Pointes como primera manifestación de insuficiencia suprarrenal, 53, 4, 17-03-2018, pàg. 35-37.

Developed by StudentB